“Canelons! mmmmmm ….. Un dia d’aquests els faig de nou …”

Com que no sabia com iniciar aquesta entrada, doncs he posat el que pensava.

Fa molts anys vaig fer Canelons per primera vegada. En aquella època no tenia Thermomix, de fet ni sabia que existia. Vaig estar un munt d’hores fent-los i, tot i que van quedar bons i van agradar als convidats, vaig dir: MAI MÉS! Quina pallissa fer-los, i trossejar, i muntar el farciment amb culleres, i fer la beixamel per gratinar… i després neteja tots els estris!! Buuuf!

Amb una sola vegada vaig quedar farta, tan farta que ja no els vaig tornar a fer mes. El meu temps valia molt més que uns canelons, així que els comprava ja fets, ja fossin frescos o congelats.

Però quan vaig tenir la Thermomix i vaig veure al llibre Imprescindible que el temps de preparació dels Canelons era de menys d’una hora… no m’ho podia creure! Seria veritat o es tractava d’un error…? Tan poc es trigava a fer canelons per a 6 persones?

Ho vaig voler comprovar, i era cert! Increïble! En tres quarts d’hora, més o menys, estan fets i llestos per muntar. Sense haver d’estar pendent de remoure, ni de controlar el foc, ni tan sols d’estar-hi a la cuina… i a sobre queden bons, què més es pot demanar?

Ara els faig sovint i no només per a dates assenyalades. Intento tenir sempre una safata al congelador, sense beixamel, vaig traient els que vaig necessitant i faig la beixamel al moment mentre s’escalfa el forn. Segueixo la recepta tal qual ve en el llibre Imprescindible -que m’encanta!- i surten més o menys entre 24 i 29 canelons, depenent de la quantitat de farcit que se’ls hi posi. Puntualment puc fer alguna recepta diferent, especial, nova, d’aprofitament, etc. però per menjar-los habitualment la recepta del llibre és molt agraïda.

Sobre com omplir-los també us volia comentar un truc:

Sobre el taulell estenem uns draps de cotó i, sobre aquests, posem les plaques de canelons ben unides una al costat de l’altre i ben esteses (podem pressionar amb un altre drap de cotó perquè absorbeixi l’aigua i quedin ben secs). La massa del farcit la bolquem en una màniga pastissera i li posem una “boquilla” per croquetes. Amb la màniga, fem un llarg xurro des del primer caneló fins a l’últim. Després fem el mateix amb les plaques que estiguin sota… i així fins que acabem el farciment o les plaques. Tindrem els canelons muntats en menys de dos minuts, completament iguals i amb la mateixa quantitat de farcit. Només ens faltarà passar un ganivet o tisores entre les plaques per separar els xurros i enrotllar caneló.

Així que poc més explicar. Només dir-vos que, amb Thermomix i una màniga “croquetera”, fer canelons és tan senzill que sembla cosa de nens.

PetoNats!
nat

Canelons

de 24 a 30 plaques de canelons (jo faig servir les precuites)
100gr oli d’oliva verge extra
200gr cebes trossejada a grills
2 grans all
2 tomàquets tallats a quarts
200gr pit de pollastre tallada a daus
200gr vedella tallada a daus
200gr carn magra de porc tallada a daus
1 fulla de llorer
1 culleradeta de sal
1 pessic de pebre (jo poso pebre blanc)
30gr de brandi o conyac
50gr de farina
200gr de llet

Si utilitzem plaques de canelons precuites (de les que no s’han de bullir) les posarem en remull en un bol o cassola amb aigua calenta perquè es vagin estovant. Si són de les de bullir, les posarem a coure segons indiqui les instruccions.

Posem l’oli al vas i programem 3 minuts, temperatura Varoma, velocitat cullera.

Afegim la ceba i els alls; programem 5 minuts, temperatura Varoma, v1.

Incorporem el tomàquet i programem 2 minuts, temperatura Varoma, v1.

Afegim les carns salpebrades, el llorer i el conyac. Programeu 28 minuts, temperatura Varoma, v1.

Afegim la farina i programem 2 minuts, temperatura Varoma, v1.

Retirem la fulla de llorer i programem 6 segons a v4. Si veiem que la textura és massa gruixuda per al nostre gust, podem posar uns segons més a v5.

A continuació incorporem la llet i tornem a programar 5 minuts, 100º, v3.

Retirem del vas i deixem refredar. Bolquem la mescla a la màniga pastissera, farcim les plaques i posem els canelons a les safates o fonts de forn.

La beixamel que jo faig és la del llibre, però amb una miqueta menys de farina de la que marca la recepta: entre 80 i 90gr aprox., però a 90º (no a 100º).  Hi ha qui també hi posa ceba, o un rajolí de brandi… cadascú se l’ha d’anar adaptant als seus gustos i costums.