Fals risotto

Ahir a la nit, de camí a casa anava pensant en què sopar, era ja tard, passades les 21h i tenia una gana que gairebé mossegava el volant del cotxe!!

Després d’anar recordant què tenia per casa, vaig decidir-me per arròs.

Tenia tanta gana que em vaig posar a fer arròs blanc, sense perdre temps a pensar res més, coure i llestos: 1/2 litre d’aigua al vas, cistell dins, arròs bomba al cistell, 15 minuts, temperatura varoma, v3.

Però als pocs minuts em va semblar poca cosa. Què més podia afegir? Tenia tanta gana que d’haver tingut un pollastre l’hauria ficat al vas sencer i amb plomes!! jeje

Al final vaig afegir pel bocal una pastilla de brou de pollastre ben desfeta. Però, què més? Això era només per donar sabor…

Vaig afegir també pel bocal una culleradeta de Bovril (concentrat de carn). Però, només això? Això realçaria encara més el sabor però poca cosa més…

Així que vaig afegir també un all dels que tinc en oli i una culleradeta d’aquest mateix oli perquè donés més gust. Però em seguia semblant poc, podria afegir alguna cosa mes? Sabor tindria molt amb tot això, l’oloreta era molt bona, però em venia de gust alguna cosa més masticable…

Em vaig recordar que tenia llaunes de bonítol en oli al rebost. Vaig obrir una i, en la mateixa llauna i amb un ganivet, el trossegi.

Quan el temps programat va acabar, l’arròs estava perfecte, al punt! Només 15 minuts i fent-se solet! Quina meravella… i com feia olor… mmmm

Vaig treure la cistella, i mentre el deixava escórrer una mica, de sobte! em va venir la inspiració! Es va venir la idea del Fals Risotto, així que ràpidament li vaig afegir dues cullerades de formatge parmesà ratllat, una mica de mantega a daus petits i ho vaig barrejar bé amb l’espàtula fins que es va desfer tot, llavors vaig afegir la tonyina, el vaig barrejar una miqueta més i ho vaig emplatar.

Va quedar increïble! Impressionant! Boníssim!! Exquisit! Deliciós! Saborosíssim! I no segueixo que no pararia d’escriure qualificatius!

Sincerament, és de les millors receptes improvisades que he menjat. No us podeu imaginar com vaig gaudir! Entre la gana que tenia i tant bo que estava, em vaig menjar dos plats i em va saber a poc!!

Us juro que la repeteixo, doncs un risotto (encara que sigui un fals risotto) així de bo, fàcil i ràpid serà a partir d’ara un dels meus recursos per improvisacions més habituals!!

PetoNats!
nat

Gràcies per deixar un comentari:

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s