Les postres d’aquest cap de setmana han estat de nou pastes de full, ens encanten! Però aquesta vegada no han estat de fruita, sinó de xocolata!!

La pasta de full, a part de quedar bé, ser bo i combinar amb tot, és molt agraït per fer qualsevol plat, ja sigui dolç o salat. Per falta de temps no faig jo mateixa la pasta de full, encara que no és que sigui complicat, però és una tasca entretinguda. El compro ja fet i ho guardo congelat, però he de dir-vos que no té res a veure amb el casolà, és una delícia, té un sabor molt diferent i molt més saborós. Quan tingui temps ho faré per mostrar-vos com fer-ho amb Thermomix.

Aquesta vegada ho he fet de xocolata, i ha triomfat més que cap altres postres dels que havia fet amb pasta de full.

La recepta me la vaig inventar, per variar… jiji

Vaig estendre la làmina de pasta de full, me la vaig quedar mirant i vaig pensar “a veure què li puc posar…” I el que se m’anava passant pel cap ho vaig anar fent. No em vaig complicar, ja que de vegades les receptes més senzilles són les més bones, i aquest cop vaig encertar de nou. Us explico:

El primer que vaig fer va ser punxar tota la làmina amb una forquilla. Amb un pinzell de silicona vaig pintar la pasta de full amb mantega fosa. Després vaig repartir per tota la làmina un paquet de perles de xocolata i, ja que va quedar algun foradet sense perles, el vaig omplir amb fideus de xocolata. També vaig repartir ametlla trossejada i una capa de sucre. Després, amb una altra làmina de la mateixa mida la vaig a sobre (com si la tapés)  i vaig unir les vores. Vaig tornar a foradar la nova làmina amb una forquilla, la vaig pintar també amb mantega, després amb ou batut, vaig dispersar uns quants fideus de xocolata per donar-li una mica de color i li vaig donar una altra capa de sucre. I cap al forn…

Ja sabeu que el meu forn és molt traïdor i em porto molt malament amb ell, el molt c—— me la té jurada, així que per fastiguejar i no donar-li el plaer de cremar el contingut, l’he fornejat poc a poc, així que l’he escalfat a 200º i en posar la pasta de full dins, l’he baixat a 150º i ho he deixat fins que m’ha semblat que ja estava al punt. Però vosaltres fornegeu segons el vostre forn i segons els vostres gustos… no us fieu dels meus temps que el meu forn no és de fiar 😦

L’aspecte: immillorable. i de gust… buf! mare meva quin gust! No hem deixat ni les molles!!

Estava tan bo que avui ho he repetit un altre cop a casa dels meus pares però millorat, si si, l’he millorat!! He afegit per sobre també uns pinyons i li han donat un toc increïble que estava…… mmmmmmmmmm!

Al proper que faci hi afegiré pot ser crema pastissera… delicius!!

Així que ja sabeu unes altres postres fàcils, llamineres i sorprenents! Repetireu segur!!

PetoNats!
nat